dimecres, 27 de febrer de 2013

"Przynieś mi tęczę Ja z tobą znowu latać chcę"


Dilluns a les 12 tutoria amb en Piotr (per primer cop veig la facultat amb més estudiants que el dijous passat. Noies de Biotec, és com passar pel passadís del primer pis de la uni jajajaja). Al acabar el meeting només puc pensar: buuuuuffff m’espera una setmana de molta feina!!!!
A les 9 del vespre anem al Capone: diuen que és nit de karaoke. I deu ni do!!! Acabo cantant la Labamba amb 2 turques i una romanesa que també la sabient. 


Això si, la millor part de la nit al final: van posar com 3 o 4 cançons turques i els erasmus turcs es van flipar a ballar, va ser genial!!!! S’ha de viure això de la “Pasión turca” (se que hi ha vídeos, quan els tingui ja els penjaré perquè ens van gravar però no amb la meva càmera). L’endemà a classe de polac érem molts amb la veu afònica de cantar J

Dimarts és un bon dia: a les 7 de la tarda hi ha concert al Lizard King Toruń del grup Haydamaky (Dani t’haguessin agradat a tu aquests). Són d’Ucraïna i toquen música ètnica. Arribem a les 8 al local i no se dir-vos si el grup que està tocant són aquests mateixos o no, això si m’agrada molt la música: tant es posen a tocar una cançó estil Rammstein, com reggae, com un rap. Per fi veig els primers hippies polacs, amb rastes i roba bastant més normal que l’habitual. He de dir que aquí la gent va molt arreglada, sobretot les noies, si jo anés vestides com elles la gent mínim es pensaria que vaig a alguna discoteca pija de festa jajaja. Us deixo un parell de videos del grup. Al segon es pot veure gent a davant de l’escenari ballant això si, aquests polacs mai han anat a un concert a Calldetenes jajajajajajaja!!!!



Després del concert al SportKlub a veure el clàssic: Barça-Madrid. Tenia l’esperança de poder celebrar la victòria a l’estàtua de’n Copernic, però no pot ser L. Això si, l’Ezgi (Turca) i jo ens hi deixem la pell animant a l’equip.


Després per ofegar una mica les penes anem a moure el “esqueleto” una estona amb la resta dels Erasmus, que no els hi ha quedat clar que el millor equip és el Barça i estan ben contents celebrant la victòria del Madrid.... Aiiissssss que els hi hauré de donar fuet a veure si es catalanitzen jajajaja (són en Berk i en Mehment Ali, siiiiii més turcs encara :D)


Dimecres de feina i quatre encàrrecs. Per fi ja tinc el mòbil alliberat i puc utilitzar la targeta polaca que ens van donar el primer dia de l’Orientation Week. Si algú vol saber quin és el meu número polac que pregunti per privat. Continuo sense tenir wifi a l’altre mòbil o sigui que res de Whatsapp.
Al vespre a estudiar: demà primer examen de polac. Això dels exàmens serà un clàssic, cada dos dies de classe ens tocarà fer una prova. Esperem que vagi bé.

Vaig preguntant pels vostres resultats Waters i ja em diuen que guanyeu així m’agrada jejeje.

Molts records a tots i totes, en especial a l’homenot de la casa i la seva gran amiga en Kumo jejeje. Aaaaa i a en Xuket també que el trobo a faltar! J


diumenge, 24 de febrer de 2013

"Because maybe, you´re gonna be the one that saves me"

El dia es presenta tranquil. S’ha acabat l’Orientation Week, ni classes, ni presentacions, ni res de res uuueeeee!!!! Al matí escriure algun mail per tema papers i més burocràcia, però ja està.
A les 9:30 tenim visita obligada al dormitori 11, és l’aniversari de la Giuli (Italiana) i sembla que la nit promet. Per fi la Deniz s’anima a venir amb mi!!! 


És impressionant com s’arriba a liar en una kitchen party, sense paraules!!! Deixem el dormitori 11 per anar a Kotłownia (again), no sense que abans la recepcionista ens “apunti en un paperet” U_U
Val a dir que la festa va anar mooooooolttt bé jajajaja. El millor de tot, és que quan la gent em coneix em diuen: “Aaaa jo sé espanyol” – “A si?. I després tooooots ells només saben dir: - “Hola, ¿Cómo estas? Yo muy bien”. Jajajajaja
(A la foto som d'esquerra a dreta: Eleonora (Italia), Ivo (Turquia), jo :P i Giuli)


Dijous no sóc gaire persona fins després de la dutxa. A les 4 de la tarda he quedat amb qui serà el meu director del projecte aquí a Toruń, en Piotr Bała o sigui que després de dinar poso rumb cap a la meva facultat.


El meeting amb en Piotr és per posar-lo al dia sobre el meu projecte, què és el que vull fer, i com podríem organitzar la feina. A partir d’ara cada dilluns a les 12 ens reunirem per veure la feina que he fet durant la setmana i plantejar-ne de nova (sembla que comença a agafar forma el projecte).

Divendres i dissabte passen sense res en especial. Sembla que a Toruń els caps de setmana s’han canviat de posició. Això si, divendres després de casi dues setmanes a Toruń per fi trepitjo el Metropolis, una pizzeria que molta gent em va dir que havia d’anar. Com veieu continuo sent una gorda aquí a Toruń (penseu que la pizza era de la mida més petita). (Amb la nosaltres van venir la Seray i el seu xicot, els dos de Turquia).


Dissabte al vespre una visita curta als del dormitori 11 i a dormir relativament d’hora.
Diumenge dia d’excursió, toca fer: KULIG + BONFIRE!!!!!


Casi es suspèn l’excursió perquè el dia s’aixeca plujós, però quan arribem a lloc (després d’hora i mitja en autobus) surt una miqueta de sol.
Per agafar forces per fer el Kulig tenim preparat el Bonfire: un dinar a base de salsitxes fetes al foc, pa (bé el que ells diuen que és pa), quetxup i te, en una casa de fusta.


Un cop dinats toca l’hora del Kulig!!! El Kulig és com passejar amb un cotxe de cavalls però el carro és un trineu gran, com el que porta el Pare Noel. A darrera del carro però hi ha enganxat un trineu llarg on poden anar 6 persones més assentades. Es veu que és una activitat molt popular entre els polacs, sobretot quan són petits.
Durant els 30 minuts que dura el viatge els que estem a darrera declarem la guerra als del trineu de davant i no els hi parem de tirar boles de neu, quin fart de riure sobretot amb totes les boles que encerten al cap jajajajajaja!!!!! Puntualitzar que els que estan al carro no poden agafar neu estan massa alts... si una injustícia per part nostra jajajaja.



Després del Kulig tornem a dinar, no sigui que l’exercici ens hagi fet perdre pes J. El lloc on estem té com una petita granja per visitar i una torre on es veu un paisatge bastant maco, sobretot gràcies a la neu que ha estat caient aquests dies.


A les 8 arribem a Toruń. Tornem als dormitoris i a dormir que demà toca el primer meeting seriós amb el tutor.

dimarts, 19 de febrer de 2013

“But Friday never hesitate”


Divendres més Orientation Week, una mica d’història de Polònia (les ha passat ben putes aquests pobres), i presentació de la ESN (Erasmus Student Network, associació internacional estudiantil que s’encarrega d’ajudar als estudiants d’intercanvi a integrar-se). A la tarda més polac, i continua semblant-me mooooooolt difícil!
A la nit s’organitza la primera festa per als nous Erasmus: Kitchen party, dorm 11 7th floor (crec que això serà un clàssic en els propers 4 mesos). Per fi conec als espanyols que volten per Toruń (la majoria són gallecs, un noi de prop de Barcelona, un parell del Pais Vasc, andalusos, valencians, canari i no sé d’on més ja que són una bona colla). La festa acaba a les mil altre cop al Kotłownia.
Dissabte més Orientation week encara! Sembla que no s’acaba això.
Diumenge al matí els de la ESN ens organitzen el “Treasure hunt” per conèixer una mica Toruń. La ciutat és molt maca, sobretot el centre, la plaça principal i la part emmurallada prop del riu Wisła (Vístula). 


Al acabar ràpid cap a classes de polac. Si, si un diumenge i cap a la universitat a estudiar, això no sembla un Erasmus jajaja.
Després de polac uns quants anem a dinar al Pierogarnia, un restaurant on cuinen unes empanadilles que estan boníssimes. D’esquerra a dreta: Ieva (Lituània), Nicolas, Adeline, Anthony (França), Mauro, Benjamin i Laurine (França).


Dimarts és el “cumple” del nostre amic Nicolas Copernic (Mikołaj Kopernik) avui fa 540 any que va néixer. Tot i que és festa a la universitat nosaltres com bons Erasmus a les 8 del matí ens toca més Orientation week (avui ja és l’últim dia). Porta tota la nit nevant i Toruń està ben blanc.


A la sortida de les classes ens dediquem a fer guerra amb boles de neu. La part més divertida? El final d’aquest vídeo minut 1:53 al fons a la dreta és veu al culpable en Berk (Turquia) i si era jo la que gravava, va encertar de ple a la meva cara jajajajajaja!!!!!


A la tarda ens dediquem a fer un ninot de neu amb la Deniz i la Seray. La Deniz està ben flipada amb això de la neu ja que al seu poble només a vist nevar dos cops. El noi de canàries també va flipar els primer dies de neu, em va dir que gravava i tot com nevava jajajaja.


Petons a tothom!!

dijous, 14 de febrer de 2013

“It’s so good these days we’re happy as can be”


Per fi m’he instal·lat a la meva habitació al dormitori 6.





Quan he arribat he conegut a la Deniz (Turquia) i en Mauro (Itàlia). Després de deixar les coses mig tirades per l’habitació (com sempre :P) hem anat a dinar tots tres a una mena de Subway polac. Tarda de compres amb excursió cap al centre comercial a comprar coses per cuinar (culleres, paella, etc....). Ens acompanya una amiga d’en Bartek, Izabela. La pobra s’ha perdut i hem estat buscant la parada del bus com 30 minuts jajaja (ens ha prohibit que li expliquem a en Bartek). Tornem a la resi i fem el primer sopar junts (la càmara de la Deniz no va fer gaire bé la foto).


Al vespre quedada amb el Bartek i amics seus al Black Tulip (la Deniz i en Mauro em diuen que estan massa cansats per sortir L). El local un antro total ple de bohemis i estudiants de belles arts jajajaja. Tasto els primers xupitos de vodka polac i he de dir que aquí el vodka està realment molt bo (més que el Moskovskaya Monste :P). La nit acaba al Kotłownia.
L’endemà primer dia de l’Orientation Week (massa d’hora pel meu cap i cos després d’una nit de festa amb polacs jajajajaja). El meeting és a la biblioteca principal de la Uniwersytety Mikołaja Kopernika (UMK). Aquest segon semestre està ple de gent de Turquia (són uns 30 casi), la resta més repartits alguns de França, Itàlia, Rep. Txeca, Lituània, Croàcia, Romania, Letònia, etc (jo sóc la única espanyola/catalana aquest segon semestre, però m’han dit que n’hi ha més).
Durant tot el matí hem tingut presentacions sobre Toruń, la universitat, paperassa varia que hem i haurem de tenir en compte de presentar durant l’erasmus, etc.
A la tarda anem a visitar el Ethnographic Museum, un museu on es pot veure una recreació de com eren i com vivien els polacs d’aquesta regió antigament. A mesura que ens explicaven les tradicions hem anat agafant una cistella, unes botes, peces de roba,... que més tard faríem servir. Al acabar hem entrat a una sala i hem simulat una “boda polaca antiga”: un parell de companys s’han vestit amb el que abans hem estat recollint (ja veieu la foto jajaja). 


Després de la boda hem fet traditional Polish dinner (sopar polac) i ens han ensenyat 3 balls típics polonesos (espero que els vídeos mai surtin a la llum jajajajajaajaja). Al acabar el sopar anem al Ćeský sen a fer el got tots junts.



Dijous més presentacions durant el mati a l’Orientation week. A la tarda tenim la primera classe de polac. Per dir em dic Rosa és: Mam na imię Rosa. Valoració: “No entiendo nada” (heu d’imaginar-vos a la xinita del APM? Jajajajaja). Al vespre en Giacomo (Itàlia) ens prepara un plat de pasta que està per llepar-se els dits!!!!
Petons a tothom!!

dimarts, 12 de febrer de 2013

"We could steal time, just for one day"


Per fi!!! Avui dia 10 de febrer del 2013 ha sigut el dia escollit. He arribat a Toruń a les 8:30 del matí en un vol que ha sigut... bé m’he passat el vol dormint o sigui que suposo que ha sigut genial jajaja.
A l’aeroport canvi dels euros per złotys i al bus cap a Poznań Głowny. (He flipat, el conductor del bus era clavat al pare del Xavi jajajajajaja Marianuuuu!!!!) Al bus l’he liat una mica ja que he saturat la porta d’entrada: dues maletes, la motxilla del portàtil i el bus a rebentar jajaja. M’he trobat uns espanyols però no eren Erasmus o sigui que bye, bye hasta otro ratito!!!


Arribada a Poznań Głowny, compra del bitllet i esperar fins les 10:48 a la peron 2 per anar a Toruń Miasto. Dues horetes de viatge, la primera de les quals he anat escoltant acústics que feia un noi amb la guitarra (ha tocat Red Hot Chilli Peppers Alvareeeeezzzzzz ^_^)


A Toruń Miasto trobada amb el mentor en Barto. Let’s go to speak English!!! Buuuffff sort que ja l’he avisat de que pot ser que la lii una mica els primers dies amb l’anglès. El noi molt amable m’ha pagat el tiquet del tramvia i tot :P
Hem arribat al dormitori 5 que és on passaré les dues primeres nits, i després ja em canviaré al dormitori 6 i després... bé, després ja es veurà com acaba això de la residencia :-/


Un cop instal·lada hem anat a comprar al centre alguna cosa per dinar, ja que s’ha esperat a que arribés per dinar amb mi. Hem anat al supermercat només per comprar una llauna de tomàquets xerris en conserva, una llauna de no sé quin peix (volia comprar sardines però no n’hi havien) i una ampolla d’aigua per mi (aquests polacs....).
Abans de començar a cuinar ja m’ha “advertit” (mode irònic total) de que el plat que cuinaria té un munt de tradició polaca entre els estudiants: pasta amb “salsa” de tomàquet i sardines!!!!!!!! Jajajajaja realment amb lo de les sardines he flipat però bé no anava a dir res quan m’estaven cuinant. Dinàvem a les 3:45 de la tarda.
He conegut al seu company d’habitació, en “Lucas” (ni s’escriu ni es pronuncia així però l’única cosa que m’ha quedat clara és que en anglès és Lucas jajajajaja que xungo això del polac). He rigut molt perquè no sé d’on treuen aquestes coses però en Lucas sabia dir “¿Cómo te shamás?” (si, si amb accent argentí jajajajajaja que s’ho sabia d’una pel·lícula).

El segon dia per Toruń ha sigut força tranquil. Sense Internet ni cap conegut per aquí he estat gairebé tot el dia a la residencia. Avui però m’he negat a tornar a menjar qualsevol altre plat “típic estudiantil” i li he dit al Bartek d’anar a comprar per fer una truita de patates. És la primera que cuino però he de dir que ha sortit ben bona, ah i acompanyada de pa amb tomàquet i xoriço per suposat!! 


En aquests dos dies a la residencia 5 he dormit en dues habitacions diferents, problemes de logística amb la recepcionista, però bé demà ja vaig cap al meu dormitori.



Petons a tothom!!